Bon Nadal a Pericolandia

El perico per natura es mou per la força d'un sentiment, que l'impulsa a animar i recolçar l'equip quan les coses van malament. Aquest sentiment moltes vegades és el patiment per salvar situacions limit. Doncs, arribada aquesta época consumista i entranyable per molts on es desitgen cosetes pel següent any caldria demanar varies cosetes pel nostre equip, mirant pels més necessitats: Que el "B" assoleixi el seu millor nivell i continui la seva escalada i no torni a mirar cap abaix, que les noies recuperin l'il·lusió per tornar a ser el que eren, encara que juguin de diferent forma, que si algú se'n vol anar es pagui la claúsula integrament i sobretot que el primer equip arribi el més alt possible i quan dic el més alt vull dir el més alt de tot, jugant com jugant i amb una mica més de seny, treure una mica de soberbia i capacitat de somhiar, la Uefa és un entrant, la prèvia de Champions es un primer plat, la Champions és un segón i el títol de Lliga és el pastís que cada agost somhio i que si aquest equip es posa les piles, podem pasar a la historia com el primer equip que... Bon Nadal i Glasgow forever...